dimarts, 17 de desembre de 2013

Boix grèvol... o l'arbust del Nadal!

Grèvols, avets, molsa, vesc... són elements de la natura que per a molts de nosaltres simbolitzen l'arribada del solstici d'hivern, i sobretot, de les festes de Nadal. 

Ja des de petita, pensava que l'origen de l'arbre de Nadal s'inspirava en el boix grèvol, en la seva forma piramidal i en els atractius fruits vermells o baies, tot un reclam dins del bosc :). Lluny de tot això, la història de l'arbre de Nadal ve de molt antic, amb la curiositat que forma part de diverses cultures i gaudeix de popularitat en molts punts de tots els continents.

Però més enllà d'engalanar de Nadal els nostres boscos... Què en sabem del boix grèvol?

dimarts, 26 de novembre de 2013

A finals de tardor... pinyons i cireretes de pastor!!!

Passejar pel bosc a la tardor és un goig, i no només pels colors que ofereixen arbres i matolls, si no per tota la diversitat de fruits i baies que ens va oferint la natura fins ben entrat el fred.

Ja fa dies de les darreres móres, nabius i aranyons, comencem a acomiadar-nos dels bolets, i encara és temps de castanyes... Però a finals de tardor, i amb el fred ben viu, arriben altres fruits del bosc que donen pas a l'entrada de l'hivern: És temps de pinyons, ginebrons i cireretes de pastor, de bosc o d'arboç.

El pinyó
És una llavor que es recol·lecta directament del bosc, de la pinya del pi pinyer (Pinus pinea), i com succeeix amb d'altres fruits del bosc són autèntics tresors nutricionals.

dilluns, 28 d’octubre de 2013

Timbal de tardor

A mesura que els dies s'escurcen, van variant els colors del paisatge: grocs, terrosos, cabasses, rogencs, ens indiquen que la tardor ja és aquí. 

Malgrat que aquest any les temperatures es resisteixen a retrocedir, el paisatge va fent el seu curs, i les collites van acolorint els nostres mercats i omplint de tardor el nostre rebost, i per tant, enriquint i diversificant la nostra cuina.

És temps de carbasses, albergínies, cols, raïm, magranes, castanyes, moniatos, codonys, caquis, bolets... Les fruites i verdures de tardor-hivern conténen menys aigua que les d'estiu, solen ser més calòriques degut al seu contingut en sucres,  i ens aporten vitamines i minerals necessaris per a una bona adaptació del nostre organisme  a l'entorn.

dimecres, 9 d’octubre de 2013

Alimenta les bones actituds!!!

De què depèn la nostra salut?
La nostra salud està determinada per molts factors, alguns dels quals, la nostra influència és nul.la o gairebé mínima: genètica, entorn, iatrogènia  accidents... en aquests casos haurem de mantenir tan bé com sigui possible la nostra constitució heretada o adquirida. 

En canvi, en molts altres aspectes de la nostra vida que també són factors clau,  si que hi podem influir: les relacions, l'activitat física, la respiració, els hàbits tòxics, l'estrès i sobretot l'alimentació. La qualitat i la cura que en tinguem determinaran en gran mesura  el nostre grau de benestar físic, psíquic i emocional.

De cadascun d'aquests factors se'n podria escriure un article, però com molts ja sabeu el meu tema és l'alimentació :). Dins de l'alimentació, a banda de la qualitat d'allò que mengem, voldria incidir en la importància de mantenir unes bones actituds i hàbits saludables, que sovint se'ns passen per alt i que convé que tinguem presents per gaudir d'un bona salut digestiva, un dels grans pilars del nostre benestar.

dimarts, 3 de setembre de 2013

Xup, xup... Quètxup!!!

Esplèndid tomàquet "rosa ple" de l'hort
Aquest estiu tot l'hort ha anat a deshora, fins i tot els hortolans ;). Però deixant fer la natura al seu ritme, ens ha ofert una esplèndida i generosa collita, que a última hora ens ha fet córrer a fer conserves.

Les maduixeres, durant el mes d'agost, ens han donat les maduixes mes dolces de la temporada per fer melmelades, i ara, a primers de setembre, ens arriben les prunes de santa Rosa, les móres, les figues, i un gran ventall de tomàquets: cor de bou, roses, de pera, de penjar, xerries... per gaudir d'infinitat de preparacions.

L'estiu passat ja vam parlar de com fer conserves de tomàquet, samfaina, i melmelades. Aquest estiu però, us volia proposar de fer quètxup, si, si.. Quètxup!!!

Ja sé que per a alguns de vosaltres aquesta paraula pot sonar a cuina ràpida, o bé a cuina americana, però no us espanteu, ja que si és casolà, és una bona opció per acompanyar les vostres preparacions i una bona ocasió per a sorprendre i complaure als més joves de la casa.

dissabte, 27 de juliol de 2013

Oh... Orxata!!!

 
Per donar la benvinguda a l'estiu, que aquest any ja fa uns dies que ens ensenya les orelles,  que millor que fer-ho gaudint d'una beguda tan refrescant com una bona orxata, i si és feta a casa i al vostre gust, mmm... molt millor!!! 

Quan parlem d'orxata, ho fem normalment, en referència a la beguda que s'obté de triturar les xufles amb aigua afegint-li sucre o bé algun endolcidor. No obstant, originalment l'orxata no es feia amb xufles, sinó amb ordi (aqua ordeata), potser us sonarà més "l'aigua d'ordi o agua de cebada".

L'ametlla o bé "orxata d'ametlles"
En textos medievals escrits en llatí, es parlava d'una beguda que s'obtenia per la maceració d'ametlles (picades fines), amb aigua freda i sucre durant unes hores i que premsaven posteriorment. Aquesta beguda era, i encara és, pròpia de tota la conca mediterrània i malgrat haver nascut a casa nostra, potser l'hem deixat massa en l'oblit. Recuperem-la, doncs és boníssima!!!

dimarts, 18 de juny de 2013

A l'estiu... Sigues la pera!!!

Peres de Sant Joan
Observant la natura per volts de Sant Joan, trobem pistes que anuncien de forma imminent l'arribada del solstici d'estiu: Flors d'herba de Sant Joan (hipèric), de camamilla de Maó, de cards, "pinyetes de sant Joan" ,entre d'altres espècies que engalanen d'estiu, marges i boscos de terra baixa de moltes comarques de la conca mediterrània.

A banda, el blat i l'ordi espigats i en molts casos segats, ja ens indiquen que la calor es aquí...

Tots aquests canvis en el paisatge proper, conviden a passejar-se de nou pel mercat per observar que ens ofereix generosament la natura: albercocs, cireres, préssecs, prunes primerenques, nectarines, peres... algunes amb una temporada molt curta, i d'altres gairebé fugaç.

dilluns, 20 de maig de 2013

Humus de faves

Humus de faves
Les faves són unes lleguminoses amb una temporada molt curta, i quan arriben, després de fer-ne unes menjades com més ens agraden, ja no sabem que fer-ne. Per aquest motiu us convido a reinventar o a ampliar el vostre receptari, que de ben segur podrà satisfer, fins i tot, a paladars poc avesats a questa llegum tan particular.

Humus de faves

Ingredients per a 4 persones
  • 250 gr de faves desgranades
  • 1 c. sopera de tahín (crema de sèsam) o si ho preferiu 20 gr de fruits secs variats i picats
  • 1 c. postres de pipes pelades
  • 4-5 c. soperes d'oli d'oliva verge
  • Suc de 1/2 llimona
  • 1 gra d'all
  • Fulles de menta fresca
  • Sal marina
  • Comí (una punta de cullera de cafè, lleugerament torrat i picat al morter)

dijous, 25 d’abril de 2013

A fregir espàrrecs!!!

Manat d'espàrrecs de marge
Engegar algú a fregir espàrrecs, és una d'aquelles locucions, com n'hi ha moltes en el català de carrer, que relaciona una acció amb un aliment. Segurament d'origen rural, s'utilitza per a despatxar algú de mala manera, formant part del extens repertori de renecs del català, doncs a pagès i en l'ambient rural es renegava molt, i era una forma de llengua molt expressiva. Però, a banda de qüestions lingüístiques... Què en sabem dels espàrrecs???

L'espàrrec pertany a la família de les liliàcies, com les cebes, els porros, els alls... tot i que no s'assemblen d'aspecte ni de gust, comparteixen molts efectes beneficiosos per la salut.

Els espàrrecs són les tiges tendres de l'esparraguera (Asparagus acutifolius, en el cas dels espàrrecs de marge), un arbust embolicat que creix espontàniament en zones de clima temperat, i que poden arribar al metre i mig d'alçada. El seu origen es remunta a més de 5000 anys, concretament en les conques dels rius Tigris i Eufrates, sent molt valorat posteriorment per grecs i romans, tant per la cuina com per la medicina. Al nostre país arribà de la ma dels romans, caient en l'oblit durant l'edat mitjana, va ser recuperat per les cuines  burgeses al segle XVIII, convertint-se en la seva verdura preferida.

dimecres, 13 de març de 2013

Què hi poso a la motxilla???

Amb aquest títol, què hi poso a la motxilla?, estreno una nova secció del bloc, que sé que molts de vosaltres esperàveu, dedicada a tot allò que fa referència a l'alimentació i la pràctica esportiva.

Cada vegada és més evident el paper de l'activitat física, adequada a cadascú, dins d'un estil de vida saludable, així com el nombre de persones que dediquen bona part del seu temps de lleure a l'esport. Per aquest motiu es fa important saber que, una dieta i uns hàbits adequats, tindran una influència significativa tan sobre el rendiment i la recuperació, com a l'hora de prevenir dèficits o mancances de nutrients que a la llarga podrien provocar desequilibris i/o lesions i per tant comprometre la nostra salut i benestar.

A l'hora d'elaborar una dieta orientada a la pràctica esportiva haurem de tenir en compte diversos factors: per una banda la nostra constitució, cada persona respon a unes necessitats diferents, les nostres  activitats  diàries (no és el mateix una feina física que sedentària, ni treballar 8h que 4h, ni córrer darrera els fills i treballar... o en fi, les mil i una situacions personals... I per l'altre la intensitat i durada de l'esforç, els factors mediambientals (fred, calor, humitat...) i el nivell d'entrenament. Una vegada valorat tot això s'ha d'adaptar la ingesta (en quantitat i qualitat) a les exigències metabòliques i al cost energètic... Però anem a pams.

dimarts, 12 de febrer de 2013

Cuida't, la Fira de les teràpies naturals, la salut i el benestar personal

3ª Edició de la fira Cuida't
Enguany, la fira de les teràpies naturals de la Catalunya central, Cuida't, se celebrarà els dies  16 i 17 de març al Palau Firal de Manresa.

Amb la xerrada inaugural "El futur és diu austeritat i benestar" Arcadi Oliveres donarà el tret de sortida a la fira, i en ella el conegut activista posarà l'accent en la seva visió de la salut des del punt de vista de l'ètica.

La fira és un punt de trobada entre empreses, centres, escoles, associacions i professionals que es dediquen al món de les teràpies naturals, totes elles complementàries de la medicina tradicional, i dirigides tan a professionals del sector, com al públic en general.

diumenge, 20 de gener de 2013

"No tot és aigua de borratges"

Fulles de borratja de la finca de "Can Poc Oli"
Probablement, a casa nostra, el que més coneixem de les borratges és aquella dita tan popular procedent de la llengua castellana: "Quedarse en agua de borrajas", expressió que descriu una situació quan queda en no res... Però ben lluny de tot això, la borratja és una planta tan humil com versàtil, oferint-nos un munt de possibilitats; des de l'elaboració de remeis i receptes tradicionals, fins a plats d'alta cuina... formant part indiscutible del rebost de  la dieta mediterrània.

Actualment el seu consum és molt reduït a les zones urbanes, limitant-se a les rurals, on sempre ha gaudit d’un bon reconeixement culinari. Altra cosa és a Itàlia i França on gaudeixen d'un lloc privilegiat dins les seves cuines.

divendres, 4 de gener de 2013

Tortell de Reis

Història d'un Tortell...
Un dels àpats que fan més il·lusió de l'any és el de Reis, i és clar, l'estrella: "El Tortell", però... d'on ve la tradició de menjar aquest dolç tan apreciat???

El tortell de Reis, anomenat també coca de Reis o roscó de Reis, té forma d'anella recordant una corona reial. La massa és de la mateixa mena que la d'un brioix, i el farciment que sol ser massapà, està completament cobert per la massa. Està ricament decorat de fruita confitada (típicament cireres, taronja i pell de síndria) i fruits secs (pinyons o ametlla laminada) i conté dues sorpreses. A Catalunya es menja exclusivament el Dia de Reis, després de dinar, mentre que a Occitània es menja al gener, però no necessàriament per Reis.