dijous, 25 d’abril de 2013

A fregir espàrrecs!!!

Manat d'espàrrecs de marge
Engegar algú a fregir espàrrecs, és una d'aquelles locucions, com n'hi ha moltes en el català de carrer, que relaciona una acció amb un aliment. Segurament d'origen rural, s'utilitza per a despatxar algú de mala manera, formant part del extens repertori de renecs del català, doncs a pagès i en l'ambient rural es renegava molt, i era una forma de llengua molt expressiva. Però, a banda de qüestions lingüístiques... Què en sabem dels espàrrecs???

L'espàrrec pertany a la família de les liliàcies, com les cebes, els porros, els alls... tot i que no s'assemblen d'aspecte ni de gust, comparteixen molts efectes beneficiosos per la salut.

Els espàrrecs són les tiges tendres de l'esparraguera (Asparagus acutifolius, en el cas dels espàrrecs de marge), un arbust embolicat que creix espontàniament en zones de clima temperat, i que poden arribar al metre i mig d'alçada. El seu origen es remunta a més de 5000 anys, concretament en les conques dels rius Tigris i Eufrates, sent molt valorat posteriorment per grecs i romans, tant per la cuina com per la medicina. Al nostre país arribà de la ma dels romans, caient en l'oblit durant l'edat mitjana, va ser recuperat per les cuines  burgeses al segle XVIII, convertint-se en la seva verdura preferida.