divendres, 13 de març de 2015

Brandada de bacallà amb mill

Foto Pau Esculies
Aquests dies, venint de l'hort ;), ja es noten els aires de primavera, doncs els arbres més primerencs comencen a mostrar-nos borrons i flors: ametllers, albercoquers, presseguers, cirerers ... desperten els sentits, mentre arran de terra els alls i les cebes comencen a treure el cap. A les eres, faveres i carxoferes ja es mostren esplèndides, tot i que encara no produeixen, després del ritme hivernal, l'esclat primaveral és tot un goig.

A banda el calendari ens diu que estem en plena quaresma, i si rasquem una mica entre els receptaris i mercats tradicionals "de terra endins" trobarem uns dels aliments amb més presència pels dies més magres de l'any: El bacallà salat i amb menys lluïment les arengades. Doncs bé, aquesta vegada us vull "dessalar" una mica d'on ve aquesta relació tan estreta amb el bacallà, un peix que precisament no és de casa nostra, però que al nostre país dona nom a oficis, capelles, tradicions, un munt de receptes delicioses, i sobretot aixeca passions.