dilluns, 30 de novembre de 2015

Qui no té un all, té una ceba

Ara que el fred ja ens ensenya les orelles, doncs la tardor ha passat gairebé de puntetes, em ve de gust treure del rebost l'aliment que més llàgrimes ha fet vessar a les cuines d' arreu al llarg de la historia: "la ceba". No en va, el poeta Miguel Hernández amb "Nanas de la Cebolla" i l'escriptora Laura Esquivel a "Como agua para Chocolate" la feien servir com recurs literari per la seva simbologia en l'expressió de tristesa i penúria. 

El cert és que de la ceba se'n podrien escriure moltes pàgines, ja que és indispensable tan a la gastronomia com a la farmaciola en diferents cultures món, alhora que, símbol indiscutible de les cuines senzilles i d' aprofitament, i ingredient imprescindible de les més elaborades i delicades menges. 

La ceba
És una hortalissa d'arrel de la família de les liliàcies "Allium cepa", originària de l'Àsia Central, que arribà a les nostres cuines de la ma de grecs i romans. És un dels cultius més antics de la cultura mediterrània, amb l'avantatge que podem gaudir del seu consum tot l'any, ja sigui tendra a la primavera/estiu, o seca la resta de l'any. 

Propietats nutricionals 
  • La ceba és rica en vitamines B i C, en minerals i oligoelements dels quals en destaquen el magnesi, el potassi, el iode, el silici i el sofre. 
  • Molt rica en bioflavonoides, sobretot la quercetina, amb gran capacitat anticancerosa i molt útil per tractar o modular les reaccions al·lèrgiques 
  • És molt important per depurar tots els sistemes, i per netejar l'organisme de mucositats i retenció de líquids. 
  • La seva riquesa en sulfurs ens purifica, perquè elimina els metalls pesants i els paràsits i ajuda a millorar el metabolisme de les proteïnes i els aminoàcids. 
  • Se la considera un antibiòtic natural perquè retarda el creixement de virus, ferments, llevats i altres organismes patògens. 
  • És molt important per mantenir la salut del sistema cardiovascular: evita la formació de coàguls i regula o millora la pressió arterial i la circulació. 
  • Conté acid glutamínic, d'entre altres aminoàcids, molt interessant en la cuina antiinflamatòria i molt útil en cas de malaltia de Crohn, celiaquía i intestí permeable. 
La ceba i d'altres hortalisses de la família com els alls, els porros i darrerament els calçots, formen part de la nostra farmaciola natural des d'antic, i d'aquell saber de les àvies tramès d'una generació a l'altre amb resultats garantits, aprofitem-lo!

A la cuina
La ceba té un paper molt important a la cuina tradicional catalana i  mediterrània, sigui cuita o bé crua,  la seva presència es fa valdre

En aquesta ocasió, com que és temps de fred, flassades i xemeneia em ve de gust proposar-vos una sopa de ceba que escalfi l'organisme i reconforti l'ànima :), i ens ajudi a adaptar-nos millor als canvis de temps propis de l'estació més freda de l'any.

Sopa de ceba 
Ingredients
  • 2 cebes mitjanes de Figueres
  • 2-3 fulles de llorer
  • 2 cullerades d'oli d'oliva bo (verge extra)
  • 600-700 cc de brou de verdures/gallina o aigua
  • Sal marina integral i xic de pebre
  • Llesquetes de pa de barra d'espelta, fajol o el que tingueu
  • Formatge Emmental, o vegà per gratinar
  • Un rajolí de vi de Porto (li dona un toc especial)
Pas a pas
  1. Poseu l'oli en una cassola ample i a foc baix, coeu la ceba tallada a mitges llunes (ben primeta) amb un xic de sal, fins que quedi transparent, sense presses.
  2. Quan tingueu la ceba cuita li afegiu el llorer, el vi de porto i el brou. Deixeu-lo coure a foc baix i tapat uns 30 minuts. Si li afegiu aigua enlloc de brou, cal rectificar la sal.
  3. Talleu les llesques ben primes, i les gratineu suaument al forn amb el formatge rallat.
  4. Serviu la sopa ben calentona en un bol, amb 2-3 llesquetes gratinades al damunt per cap. Mmm... i a gaudir!! 

Guarda sempre els brous perquè es poden aprofitar molt i molt bé en aquesta època.
 
Al Mercat
Aquest país és un dels màxims productors, trieu sempre varietats de proximitat i si poden ser eco millor, fermes al tacte, i que no presentin grills.
Varietats de casa nostra: Ceba vermella i dolça/suau de Figueres, vigatana violada i dolça/intensa, d'Amposta de color porpra i lleugerament picant, ceballots, chalotes o els calçots (fruit de la ceba de segon any).

Curiositats
Plorem en pelar les cebes pel sofre que desprenen. Un truc es rentar-les o submergir-les en aigua freda, perquè el sofre reacciona amb la humitat.

L'origen de la sopa de ceba gratinada es remunta a l’antic mercat central de Paris "Les Halles"Aquesta sopa es va popularitzar perquè els carregadors tenien costum de reunir-se per refer les seves forces al voltant d'una cassoleta plena de sopa de ceba gratinada de formatge semblant a l'Emmental

De tota manera, a la cuina, en qüestió de cebes, mai està tot dit ...
   
     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada