divendres, 7 d’octubre de 2016

Cereals, traiem-ne el gra de la palla!

Blat, espelta, xeixa, ordi, sègol, civada... donen forma al paissatge rural de la Catalunya central, on tradicionalment aquests conreus de secà han format part indiscutible dels aliments bàsics de la cuina de supervivència, com el vi i l'oli.

Després del soltici d'estiu i fins a mitjans de juliol és el temps de la sega, i amb l'arribada de la nova collita de gra finalitza un cicle, per començar de nou la sembra més o menys entrada la tardor que s'allargarà en funció del cereal i la contrada.

El nom de cereals ve de Ceres, deesa de l'agricultura en la mitologia romana. Són plantes de la família de les gramínees tot i que, dins d'aquesta terminologia, també hi posem els pseudo-cereals com ara el fajol, el mill i la quinoa entre d'altres, que pertanyen a d'altres famílies botàniques. 

dimecres, 3 d’agost de 2016

Tast de lletres II


Seure a la fresca de l'horabaixa, amb una lectura engrescadora a les mans i quatre prunes acabades de collir; Mmm... no te preu. I és que no només necessitem nodrir el cos, sino també la ment i per descomptat l'ànima :).

Seguint el fil dels articles en els quals us proposava la meva tria de novel·les i narrativa relacionades amb la cuina; tast de lletres i en clau de llibres, arriben les propostes per aquest estiu. Sempre dic que aquest post s'hauria d'escriure amb més mans, perquè ens enriquiria molt més a tots, i més aquest any que només en tinc una de funcional al 100%, doncs l'altre encara s'està recuperant d'un infortuni i és per això que m'ha vagat tant de llegir... 



dilluns, 25 de juliol de 2016

Amanida de patata i "zoodles" amb pesto de menta

La collita d'aquest any és com un reflex del meu estat d'ànim, un pèl caòtica. El nostre tros s'assembla més a un "jardí silvestre" que no pas a un hort, així i tot, sorprèn com la natura tira ferma endavant i ens ofereix allò que pot i de vegades de forma esplèndida. Així ha passat amb les carbassoneres i les pruneres. D'altra banda la menta, poderosa com ella sola, s'ha fet mestressa de bona part de les eres de les tomaqueres.

Així doncs, amb l'arribada de patata nova, carbassons i aromes de menta, em fa il·lusió compartir una recepta ben fresqueta amb vosaltres. Facilíssima, lleugera i deliciosa, us convido a incloure els "zoodles" o espaguetis vegetals a la cuina, una recepta que ja us avanço que sorprendrà a tota la família en tots els sentits. Som-hi :)!!

dimecres, 11 de maig de 2016

"Flors i violes" a la cuina

Foto: Marc Estévez Casabosch
Després d'un hivern tan destarotat com el passat, la primavera se'ns ha presentat com mana, i pel maig fent honor a la tradició i a les velles previsions, cada dia un raig ;)

Tot plegat ha permès a la natura posar-se al dia, que no era poca cosa. Tota aquesta humitat ha regat generosament boscos i conreus oferint-nos els resultats en tota la seva esplendor; flors, herbes aromàtiques i remeieres, i fruits silvestres comestibles. Tot un ventall de varietats, que fins ben entrada la tardor, ens aproparan el paisatge a taula.

A banda el mes de maig és el mes de les flors per excel·lència; colors, aromes, textures... en definitiva tot un festival pels sentits i la salut, que de cap de les maneres podem passar per alt ni permetre'ns malbaratar aquests generosos recursos silvestres. Celebrem-ho!!

diumenge, 3 d’abril de 2016

Eixerit com un pèsol


Probablement va ser Hans Christian Andersen qui més va popularitzar els pèsols a nivell mundial, i no deixa de ser interessant i curiós l'ús del pèsol com a protagonista en els seus contes com "La princesa i el pèsol" o "Cinc pèsols d'una tavella", on el pèsols veien el món del color del seu embolcall; primer verd i després groc :). Segurament l'origen extremanent humil, i la imaginació d'Andersen hi tingueren molt a veure. 
Però a banda de contes i princeses, que en sabem del pèsol? Un aliment que als receptaris catalans hi és molt present, des de la cuina familiar fins a l'alta gastronomia, i que sens dubte, obre les portes de bat a bat a la primavera. Descobrim-lo!!