diumenge, 3 d’abril de 2016

Eixerit com un pèsol


Probablement va ser Hans Christian Andersen qui més va popularitzar els pèsols a nivell mundial, i no deixa de ser interessant i curiós l'ús del pèsol com a protagonista en els seus contes com "La princesa i el pèsol" o "Cinc pèsols d'una tavella", on el pèsols veien el món del color del seu embolcall; primer verd i després groc :). Segurament l'origen extremanent humil, i la imaginació d'Andersen hi tingueren molt a veure. 
Però a banda de contes i princeses, que en sabem del pèsol? Un aliment que als receptaris catalans hi és molt present, des de la cuina familiar fins a l'alta gastronomia, i que sens dubte, obre les portes de bat a bat a la primavera. Descobrim-lo!! 

L'origen
El pèsol (Pisum sativum) és de la família de les lleguminoses, i el seu origen està relacionat amb l'Orient mitjà i l'Àsia central, on es conrea des de molt antic, i al principi es consumia en sec. Més tard grecs i romans el van tenir molt present als seus receptaris, fins que els francesos el van elevar a esquisidesa; a la cort de LLuís XIV es va popularitzar el seu consum en fresc per influència italiana. Al nostre país es creu que van arribar al litoral català entre el segle XVII i XVIII, on es conreava entre vinyes per nodrir la població, el bestiar i enriquir el sòl
Actualment a Catalunya es cultiven diverses varietats de pèsols, des de la costa fins a l'alta muntanya, s'adapten molt bé als freds de l'hivern, i juntament amb les faves ens apropen el verd primaveral a la taula. 

A la cuina
El pèsol és molt apreciat a la cuina, de fet, a tots els racons de casa nostra trobaríem receptes tradicionals que els inclouen. Des de clàssics com la sípia/calamarsons o cloïses amb pèsols, pèsols ofegats, amb mandonguilles, fins a plats de muntanya elaborats amb estofat de pèsol negre. La seva versatilitat i delicadesa el fan únic, sinó proveu-los frescos, escaldats i amanits amb un raig d'un bon oli d'oliva. 

Combinen molt bé amb d'altres verdures de temporada com les faves, les carxofes, i els alls tendres, amb tubercles, amb arrossos i altres cereals. I si us ve de gust una manera més novedosa, proveu-ne de fer un humus o pesto, us sorprendrà. Aquesta vegada us proposo una crema molt digestiva i lleugera que la podreu enriquir al vostre gust :)

Crema de pèsols amb coco
Ingredients 
  • 600 gr de pèsols frescos desgranats (1.2Kg en tavella) 
  • 1 ceba de Figueres gran
  • 1 Porro
  • 1 Patata mitjana (opcional)
  • Aigua mineral
  • Crema de coco per cuinar o llet de coco
  • Oli d'oliva verge extra
  • Sal marina i xic de pebre
  • Llavors de sèsam negre (opcional)
Pas a pas
  1. Talleu la ceba a mitges llunes i el porro en aros ben finets. 
  2. Peleu i talleu la patata en quadrets petits. Renteu els pèsols i reserveu-los
  3. En una cassola de fons gruixut poseu-hi l'oli, coeu-hi la ceba i el porro amb un xic de sal fins que quedin tous. Afegiu-hi la patata i els pèsols amb més sal i un xic de pebre, deixeu coure 2 minuts i cobriu-los d'aigua. Tapeu-los i deixeu-los a mig foc uns 15 minuts més, i si cal, afegiu-hi més aigua i rectifiqueu de sal.
  4. Retireu-los del foc, tritureu-ho, i  afegiu-hi llet de coco fins que quedi amb la cremositat que us agradi. Torneu-la a coure uns minuts i ja la tindreu!!
  5. Serviu-la com més us agradi: raig de crema de coco i sèsam negre, fulles de menta, amb ou poché, pernil esmicolat... i a gaudir!!! 
Apunts dietètics
Tot i pertànyer a la família de les lleguminoses, el seu valor nutritiu quan són frescos com en el cas de les faves, els apropa més a les verdures. 
Son molt rics en vitamines del grup B, en vitamina C, proteïnes, fibres i en minerals com el ferro, el calci i el potassi. Aquest perfil els fa molt interessants per gairebé qualsevol dieta, fins i tot, com a moduladora de l'estat d'ànim, per mantenir-lo més estable i positiu, cosa que a la primavera anirà de primera :).
No obstant cal anar alerta en cas de gota i malaltia renal
  
Al mercat
Catalunya gaudeix de diferents varietats de pèsols. La seva temporada arriba amb la primavera amb els primerencs tirabecs, una varietat que es consumeix amb la tavella, per donar pas després als del Maresme i el Vallès. Ben entrada la primavera arriben els de la Catalunya central, i finalment el singular pèsol negre provinent del Berguedà i el Solsonès.
Catalunya ha sabut fer gastronomia del pèsol, demostrant una bona entesa entre territori, mercat i cuina.

Així doncs, seràs eixerit/da ;)?
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada