 |
| Foto: www.naciodigital.cat/blocdefotos |
El tomàquet arribà a Europa durant el s. XVI procedent del Perú i Mèxic, però va trigar temps a guanyar-se la confiança de les seves cuines, ja que la seva aparença i el color vermell, recordava a altres fruis verinosos.
De tomàquets n'hi ha de moltes classes, tot i estar acostumats als vermells, n'hi ha de grocs, verds i gairebé negres.
Si passegem pels mercats d'estiu trobarem un ventall de varietats: Tomàquets anomenats "roses" com el de Montserrat, el del Cardener, i el de Mura, i d'altres tipus com; el de cor de bou, de pera, l'esquenaverd, o la no tan coneguda varietat "mamella de monja", típica de Manresa, entre d'altres. Cadascun amb les seves característiques particulars , més refrescants, més carnosos, més dolços, per conservar... però tots són propis de l'estiu.
Els tomàquets ens ofereixen unes propietats nutricionals molt interessants: Vitamines C, A , i en menor proporció del grup B, minerals com potassi, ferro, magnesi i fòsfor, i antioxidants com el licopè responsable del color vermell i amb un important poder anticancerigen, que s'allibera sobretot un cop cuit.
A taula, el tomàquet és molt versàtil, el podem consumir cru: Amanides, farcit, en forma de sopa freda o gaspatxo, o bé cuinat: Salsa, samfaina, com a ingredient de molts plats...
Aprofitem doncs els tomàquets que ens ofereix l'horta els mesos d'estiu!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada