Ja ve de lluny, massa lluny, aquesta falta de reconeixement cap al col·lectiu d'infermeria, i per extenció a tot el personal del món sanitari en general.
Filo més prim, i busco al dicionari el significat de reconeixement i em porta cap a la paraula agraïment, entesa com a: "Sentiment afectuós envers qui ens ha fet un bé, un servei, un favor". Això està molt bé, però no m' acaba de convèncer. No n'hi ha prou. Perquè; a quin preu? sota quines condicions? compensa?
En aquests moments entendria perfectament que qualsevol persona d'infermeria o altre sanitari em digués que s'està desenamorant de la seva feina, que es replanteja les coses, i fins i tot la vida. Perque no ens enganyem, la jornada laboral, la implicació, el compromis, la relació amb el dolor, amb la vida i la mort, no ténen res a veure amb la d'altres àmbits, de cap manera, no és el mateix.
I des d'aquest raconet reivindico el seu reconeixement i compensació a diferents nivells, tal i com es mereixen. Perquè el món, la societat, requereix urgentment un reajustament de prioritats, una profunda endreça, repensar què és allò realment important i posar-hi uns bons fonaments, per després cuidar-ne l'estructura i tot l'engranatge, i no només des de l'enteniment i la raó, sinó també des del cor.
Voldria aquí destacar un paràgraf del text "Mirar que el que fem tingui sentit" d'en Carles Capdevila, per reflexionar-hi:
¿Té cap sentit esperar una revolució que ho arregli tot? M'apunto més aviat al club dels que pensen que aprofitant que aquest món no funciona gens, ens toca anar-lo arreglant amb les mans amb cada acció que fem com a consumidors, com a ciutadants. Aplicant el que anomenem pensament crític, i vol dir dubtar de les inèrcies, del que ens diuen, del que fem. Donar-hi un parell de voltes...
...I a poc a poc, fent petits gestos que tenen sentit, arregles la teva vida, que deu ser el primer pas per arreglar el món"
I bé, per anar tancant m'agradaria enviar una forta abraçada a tot aquest col.lectiu, donar-vos mil gràcies de cor a moltes de vosaltres per haber confiat en mi i amb els proveidors que m'han ajudat a fer possible que us arribessin les flors de Bach, i permetre'm entrar una mica en els vostres neguits per fer-los més compartits i portables.
Gràcies a Jordi Cañellas, Lotus Blanc i Dietètica Casa Pià, per no dubtar ni un moment de col.laborar en aquest petit projecte.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina