Fa temps que tenia al cap crear una nova secció a la pàgina del Raconet, per poder aprofundir una mica més en temes relacionats amb la salut que ens poden interessar a tots/es. La gràcia d'aquesta nova secció anomenada "A 4 mans" és fer-los amb la col·laboració d'altres professionals per tal d'oferir-vos articles amb continguts més complets, atractius, i enriquidors.
En aquest primer article escrit "a 4 mans" compto amb la col·laboració de l'odontòloga Cristina Serna i parlarem d'un hàbit tan estès com "mastegar xiclet", un acte que moltes vegades es perceb com inofensiu, però que pot provocar molts "maldecaps" a diferents nivells. No parlarem dels xiclets amb sucre que ja sabem sobradament que no ens convenen i que ja van tenir el seu moment de glòria, sinó que farem referència als xiclets amb edulcorants que es consumeixen habitualment: Xiclets amb sorbitol (E-420), xilitol (E-976), manitol (E-421) Aspartam (E-951)... Entre més de 10-15 ingredients inútils, pel cap baix, en referència a la salut.
No ens enganyem els xiclets no són res més que un còctel d'additius que una vegada a la boca, passat l'esclat inicial de sabor, ja en necessitarem un altre.
Que passa quan masteguem xiclet?
Quan ens posem alguna cosa a la boca automàticament el nostre cervell interpreta que ens disposem a menjar, i per tant, ha de posar en marxa els primers passos del procés digestiu: Increment de la producció de saliva, canvis en el ph de la saliva que poden modificar la flora oral, s'incrementen els sucs gàstrics i el peristaltisme intestinal, és a dir, el xiclet enganya el nostre sistema digestiu fent-li creure que anirem a menjar, quan realment el què farem d'entrada és posar en marxa la masticació, empassar saliva, aire i additius.
No obstant, no volem ser alarmistes per menjar xiclets de tan en tant, sinó fer pendre consciència del què pot passar si n'abusem.
La dosi fa al verí "Paracels"
Si fem un consum elevat de xiclets amb edulcorant, podem provocar diversos transtorns a nivell digestiu: D'entrada panxa inflada i malestar abdominal que poden desembocar en diarrees que si es cronifiquen acabaran afectant a la flora intestinal, l' estàt anímic, i perjudicant les nostres defenses. En situacions més extremes poden provocar intolerància al sorbitol i a la fructosa, o crear una intolerància creuada a la fructosa, ja que ambdós comparteixen el transportador GLUT5 a nivell intestinal, la qual cosa, és converteix en un transtorn digestiu força complex de resoldre.
I a nivell bucal?
La Cristina ens explica que moltes vegades es fa servir el xiclet per l'halitosi, però que l'única cosa que farà és enmascarar el problema. El mal alè està molt relacionat amb malatia de les genives o periodontal, per tant s'haurà d'anar a la causa si es vol solucionar.
Per contrarestar el mal alè podem rentar-nos la boca, després d'un bon raspatllat, amb un col·lutori casolà fet a base d'un vas d'aigua amb 2-3 gotes d'oli essèncial de l'arbre del te, que a més és molt antisèptic i ens pot ajudar a blanquejar les dents. A banda si fos necessàri, podem posar-nos a la boca una llavor de cardamom, mastegar fulles de menta o salvia fresca
Si es pateix boca seca, és molt interessant fer un treball d'imaginar-se què és el que realment ens provoca salivera: Cireres, llimona... També pot resultar útil hidratar-se bé la boca amb oli de coco o de sèsam verge extra, pendre infusions àcides suaus com d'hibisc, gerds, cítrics...
Si s'està nerviós o és pateix ansietat cal treballar-ne la causa i posar-hi remei; no obstant, les infusions relaxants, de canyella, amb vainilla ... Poden ser una bona ajuda.
Si masteguem xiclet per enmascarar la gana o per deixar de fumar, no acaba sent una bona solució. Fomentar hàbits saludables com una bona alimentació, exercici i descans adeqüats, i una bona gestió emocional en seràn la clau. En aquest sentit les flors de Bach son de gran utilitat tan per controlar l'ansietat com els pensaments reiteratius.
La Cristina també remarca que un excés de consum de xiclets pot provocar una sobrecàrrega masticatòria que pot conduir al bruxisme en pacients estressats i que apretin les dents, i en conseqüència a més, a una sobrecàrrega muscular produint dolor mandibular.
M´agrada´t molt el títol !!! Felicitats per la nova secció a 4 mans. Si mai necessites 2 mans
ResponEliminad´una biologa ja ho sap! Una abraçada
eps! soc la Vicky
ResponElimina