Cassoleta de caqui

El caqui o “palo santo” és d’aquelles fruites de tardor que aixeca passions o crea refús en la mateixa intensitat alhora. Part d’aquest refús és probablement per desconeixement, ja que, tot i ser una fruita tan popular al paisatge tardorenc, té poca presència a taula i menys encara a la cuina.

Aquest article té la intenció d’apropar-te’l i convidar-te a descobrir-lo, doncs és un autèntic tresor per la nostra salut, i el seu consum ens ajudarà a adaptar-nos millor als canvis propis de la tardor i als primers freds.

Quin és l’origen del caqui?

El caqui prové de l’arbre Diospyros kaki que és de la família del banús, i el seu nom significa “foc diví” degut al seu color i probablement a la seva dolçor quan és madur.

És un fruita tropical originaria de la Xina i Japó on es conrea des del s.VIII. A casa nostra però, no arribà fins ben entrat el s XIX provinent del continent americà, podríem dir que a les nostres cuines es tracta encara d’una fruita jove.

Propietats nutricionals

És una de les fruites més reconegudes pels seus antioxidants (supera la poma, el raïm i el tomàquet) amb una capacitat anticancerígena i antiviral molt poderosa, per tant el seu consum serà recomanable, amb petites excepcions, per gairebé tothom.

Molt ric en vitamina A i carotenoides: important pel manteniment de la la vista, la pell, mucoses i ossos. Aquesta vitamina també és molt necessària per la salut del sistema reproductiu.
Destacable quantitat de vitamina C
Ric en potassi i baix en sodi: Per evitar la retenció de líquids, hipertensió i rampes.
És un regulador intestinal: Ric en fibra soluble quan és madur, i ric en tanins quan no ho és tant. Els tanins li donen el tacte aspre a la boca, en aquest cas ens interessarà per tractar diarrea i inflamació intestinal.

No és recomanable en insuficiència renal degut al seu alt contingut en potasi, en aquest cas n’hauran de moderar el consum.

El caqui a la cuina

Probablement la manera més estesa de consumir-lo és directament amb cullera,
com si d’una melmelada es tractés. Però el caqui admet moltes preparacions, sobretot dolces, per tant, us convido a que experimenteu a la cuina com més us agradi. Des d’aquí ja us el recomano en forma de melmelades, batuts, cremes per untar amb garrofa, o cacau per exemple.

La meva proposta en aquest post és una deliciosa “Cassoleta de crema caqui”, a veure qui es resisteix ;)!!