Alteracions del gust i l'olfacte (Disgeusia) Part I

Si algún tema ha posat de nou damunt la taula la covid-19, son les alteracions del gust i l'olfacte derivades d'haber contret la infecció. Un transtorn que fins ara, es relacionava  amb tractaments oncològics, malalties degeneratives, envelliment, o a una congestió nasal propies d'infeccions respiratòries comuns. En aquest moments però, s'ha convertit en un signe de covid que afecta un alt percentatge de persones que han estat infectades, i així com en molts casos es pot resoldre en poques setmanes espontàniament, en d'altres no és tan senzill, i pot arribar a ser un malson.

Els estudis més recents ens indiquen que el què passa habitualment, és una perdua d'olfacte sumada a alterarions del gust, però anem a pams, com funciona la percepció i interpretació d'aquests sentits? 

Si parlem de l'olfacte, i simplificant molt, a través de les vies olfactives (cavitat nasal i la part superior de l'epiteli olfactiu) les neurones sensorials olfactives tradueixen la informació que reben produint una una resposta emocional

Si parlem del sabor: Quan els aliments entren a la cavitat oral, i gràcies a la masticació i la saliva, els compostos químics generats es reparteixen per la llengua i el paladar, i  d' altres de volàtils van cap al nas per via retronasal. Els que no són volàtils els capten les papiles gustatives, concretament els botons gustatius repartits per tota la llengua, que intercanviaran la informació rebuda dels aliments amb les cèl.lules receptores gustatives i també s'enviarà cap al cervell.

Els aliments són contenidors de significats que determinaran el què mengem i la quantitat

Una vegada comprenem aquest mecanisme, ja podrem intuïr la complexitat de tot això. Tohom ha experimentat en algún moment com en olorar o veure un aliment, ens pot  despertar la gana, incrementar la salivació i com es posa en marxa el sistema digestiu alliberant insulina i segregant sucs gàstrics. L'olor desperta l'apetència i a l'inversa, pertant, ja podrem entreveure les consequències de quan tot això falla.

Hem d'entendre que en la percepció dels gust intervenen tots els sentits, que després del reconeixement dels estímuls, la interpretació a la informació sensorial, la resposta final serà una emoció. És a dir; el concepte de sabor engloba tot el que percebem quan tenim algún aliment a la boca, tot ho percebem a l'hora, no sabem el què és gust i què és aroma, a  més d'altres sensacions que arriben a través del nervi trigeminal, i dels altres sentits o inclús dels records.

Si aquest estat es perllonga en el temps i es cronifica les conseqüències poden ser greus: Ansietat i depressió, pèrdua d'interès en l'alimentació saludable, en l'estat nutricional per excés, o per defecte...

Estratègies terapèutiques, què farem?

Doncs primer de tot no generalitzar, cada cas és diferent, hem de tenir en compte la globalitat de cada persona, ex:Si té dibetis, hipertensió... i tot això ho hem de contemplar en la resposta terapèutica.

Hem d'entendre els sentits, com les finestres del cos: Ens avisen, ens alerten de com està allò que anirem a ingerir, per tant, el primer que haurem de vigilar és que l'alimentació sigui segura: Revisant caducitats, revisant temperatura i "tempos d'emmagatzematge" en nevera i congelador, de cocció (no cremem els aliments), assegurant-nos de que allò que menjarem estigui en bon estat, ja que el nas no ens ajudarà gaire.

Potenciarem els altres sentits: Plats ben presentats, amb diferents colors, textures i ingredients que ens evoquin records

Controlar les temperatures, una temperatura tèbia-calenta ens ajudarà a percebre millor els sabors

Potenciar aquells sabors que distingim millor: el salat, l'amarg, el dolç, l'umami... Que la base del plat no sigui d'un sabor que no captem.

Afegir algun aliment cruixent: germinats, fruits secs, vegetals deshidratats... El tacte en el resultat final també és molt important.

No fer plats que no en poguem captar el sabor, i que ens generàven unes espectatives molt plaents, perquè no ens aportaràn la recompensa esperada, i poden generar frustració. En aquest sentit, podem fer noves incorporacions i descobriments gastronòmics, que ens poden obrir l'interès cap a nous registres sensorials.

Però el més important és que, sigui pel motiu que sigui, si patim un desequilibri d'aquest tipus garantim una alimentació segura, que ens aporti l'energia suficient, que hi hagi aliments de tots els grups, que sigui  ben equilibrada, i com hem dit abans, no perdre de vista les particularitas de cadascú: diabetis, hipertensió...

I si a pesar d'això, encara costa molt de percebre qualsevol sabor, menjar acompanyat pot ser una bona estràtegia, per tal de treure el focus d'atenció del plat i l'experiència sigui més plaent.

Vagi de gust!!

 

Si necessites contactar amb mi, em trobaràs a: dietespersonalitzades@gmail.com, o a la consulta; Telèfon 699929004

 



Comentaris