El Llibre clau
Autora: Maria Nicolau
Estic segura que aquest títol no us ve de nou ni sorprèn ningú. Bé, doncs després de mostrar-lo a instagram: @rosa_dietista_terapeuta, i de fer-me arribar el vostre interès en què en fes una ressenya al blog, aquí la teniu.
Us avanço que em falten unes 50 pàgines per acabar-lo de llegir, però la proximitat de Sant Jordi i l'efecte que fa en mi sempre que el tinc a les mans, m'han empès a posar-m'hi :)
Us he de dir que, per estrany que sembli, estic una mica desconnectada dels mitjans de comunicació i desconeixia la popularitat de la Maria Nicolau; sí, disculpa Maria! Però penso que precisament això m'ha posicionat davant del llibre des d'una perspectiva diferent; sense prejudicis i amb l'esperit obert de bat a bat.
El primer que vull dir és que tal i com em passa sovint, el llibre em va triar a mi, doncs soc força intuïtiva en aquest sentit. I d'altre banda ja sabeu com m'agraden els llibres que combinen la cuina, la història, la tradició i la narrativa o novel·la. Amb aquest títol ja hi havia números de que m'agrades. I així ha estat!
No sé ben bé com descriure'l, però ho intentaré: És un llibre de cuina que va molt més enllà dels llibres de receptes. La mestria i l'atreviment amb que està escrit fa que t'atrapi des del primer moment. Té la gràcia de transmetre amb entusiasme des de la recepta més ortodoxa fins a la que acabaràs fent a casa, cosa que s'agraeix molt. És com si t'estigués veien per un forat el què aniràs a fer. I no s'equivoca, com ella diu; el més important és que et posis a cuinar. Aconsegueix que el lector es re-enamori del fet de cuinar, de triar un bon rebost, de qüestionar què i on comprem, i que revisem el coneixement dels productes i productors del nostre territori segons l'època de l'any.
A més, és un llibre que destil·la molt d'ofici i passió pel món de la cuina i ho encomana. Els capítols s'estructuren a partir d'una recepta, però els amaneix amb la història i la ciència que envolten els aliments, com si es tractés d'una antropòloga/arqueòloga. Després, els farceix amb anècdotes personals que juntament amb la seva manera d'entendre el món han fet que el llibre sigui una autèntica revolució, i un llibre clau per a totes les cases.
A mi m'ha seduït de totes, totes, és un d'aquells llibres que vols assaborir poc a poc perquè no vols que s'acabi.
En fi Maria, si em llegeixes, "moltíssimes felicitats" per aquesta obra tan necessària; plena de veritats com a punys, sentit comú, i sensibilitat amb el mon que ens envolta. Mil Gràcies!
Si t'interessen altres ressenyes de llibres et proposo la lectura d'aquests posts: tast de lletres i Tast de lletres II
Molt interessant el que expliques, el tindré en compte😍
ResponElimina