dimecres, 26 d’abril de 2017

Mousse d'After Eight

Tant a la primavera com a l'estiu, la gran triomfadora de l'hort és, sens dubte, la menta. Una planta aromàtica amb tal empenta, que si la deixes al seu aire, es fa seva tota l'era, però això no serà pas un inconvenient, ben al contrari...

Després de fer-ne uns saltats amb verdures de temporada, infusions, tabulés, i salses per amanir com la pesto de menta, m'ha fet despertar el record de l'Afer Eight. Si, si, aquella xocolatina anglesa que avui sona a "retro o vintage" i que a la dècada dels anys 80/90 feia aixecar passions i/o refús en la mateixa intensitat alhora. I entre els records d'aquella fusió de xocolata negra amb menta, i la insistència d'aquesta de fer-se valdre a l'hort, he decidit fer-li un homenatge a la meva manera per donar-li la benvinguda. Doncs, som-hi!!

Mousse d'After Eight
Avui tinc una recepta de postres que agradarà a moltes persones, encara que abans de res haig de dir que aquesta mousse que us proposo no és la tradicional amb aquests sabors, és una versió que és més saludable i a més és vegana, de manera que les persones que porten aquest tipus de dieta també podran gaudir-la. 

Aquesta mousse no porta nata ni ou, per donar-li la textura que requereix l'elaboració rebostera clàssica es fa una gelatina amb l'agar agar i després es tritura per airejar-la. Si proveu aquesta mousse vegana de xocolata i menta ja em comentareu què us ha semblat. 

Ingredients
500 ml de beguda d'arròs, 15 fulles de menta fresca (o bé un sobret d'infusió), 2 c / s de cacau pur, 2 c / s de xarop d'arròs (o un altre al gust), 1 c / s de crema d'ametlles blanques o d'ametlla en pols, 1'5 c / p d'agar-agar en pols, una mica de sal marina.

Per decorar 
Gerds, maduixes o móres, fulles de menta, 2 unces de xocolata negra amb menta sense sucre. 

Elaboració
  1. Separa una mica de beguda d'arròs en una tassa i dissol l'agar agar en pols i el cacau. La resta posa-ho al foc amb el xarop d'arròs, el xic de sal i les fulles de menta, fins que comenci a bullir. Apaga el foc i reserva l'olla tapada uns dos-tres minuts. Si utilitzes un sobret d'infusió de menta, incorpora-ho quan comenci a bullir i deixa-ho infusionar quatre minuts tapat.
  2. Retira les fulles, encén el foc de nou i incorpora-hi la resta de llet que hem separat amb l'agar agar i el cacau. Quan arrenqui el bull, deixa-ho coure dos o tres minuts, batent amb freqüència.
  3. Aboca el preparat en un motlle de vidre, ceràmica o silicona (si no queda ple no pateixis), deixa-ho refredar i després reserva a la nevera un parell d'hores.
  4. Després del repòs, retira el motlle de la nevera i talla el flam en quadrets d'uns 5 cm aproximadament. Posa-ho tot al vas de la batedora i bat fins aconseguir la textura d'una mousse. Reserva a la nevera fins al moment de servir.
Acabat i presentació 
Munta la mousse de xocolata i menta en copes o bols i decora amb gerds, maduixes, mores, fulles de menta i encenalls de xocolata negra amb menta.

divendres, 7 d’octubre de 2016

Cereals, traiem-ne el gra de la palla!

Blat, espelta, xeixa, ordi, sègol, civada... donen forma al paissatge rural de la Catalunya central, on tradicionalment aquests conreus de secà han format part indiscutible dels aliments bàsics de la cuina de supervivència, com el vi i l'oli.

Després del soltici d'estiu i fins a mitjans de juliol és el temps de la sega, i amb l'arribada de la nova collita de gra finalitza un cicle, per començar de nou la sembra més o menys entrada la tardor que s'allargarà en funció del cereal i la contrada.

El nom de cereals ve de Ceres, deesa de l'agricultura en la mitologia romana. Són plantes de la família de les gramínees tot i que, dins d'aquesta terminologia, també hi posem els pseudo-cereals com ara el fajol, el mill i la quinoa entre d'altres, que pertanyen a d'altres famílies botàniques. 

dimecres, 3 d’agost de 2016

Tast de lletres II


Seure a la fresca de l'horabaixa, amb una lectura engrescadora a les mans i quatre prunes acabades de collir; Mmm... no te preu. I és que no només necessitem nodrir el cos, sino també la ment i per descomptat l'ànima :).

Seguint el fil dels articles en els quals us proposava la meva tria de novel·les i narrativa relacionades amb la cuina; tast de lletres i en clau de llibres, arriben les propostes per aquest estiu. Sempre dic que aquest post s'hauria d'escriure amb més mans, perquè ens enriquiria molt més a tots, i més aquest any que només en tinc una de funcional al 100%, doncs l'altre encara s'està recuperant d'un infortuni i és per això que m'ha vagat tant de llegir... 



dilluns, 25 de juliol de 2016

Amanida de patata i "zoodles" amb pesto de menta

La collita d'aquest any és com un reflex del meu estat d'ànim, un pèl caòtica. El nostre tros s'assembla més a un "jardí silvestre" que no pas a un hort, així i tot, sorprèn com la natura tira ferma endavant i ens ofereix allò que pot i de vegades de forma esplèndida. Així ha passat amb les carbassoneres i les pruneres. D'altra banda la menta, poderosa com ella sola, s'ha fet mestressa de bona part de les eres de les tomaqueres.

Així doncs, amb l'arribada de patata nova, carbassons i aromes de menta, em fa il·lusió compartir una recepta ben fresqueta amb vosaltres. Facilíssima, lleugera i deliciosa, us convido a incloure els "zoodles" o espaguetis vegetals a la cuina, una recepta que ja us avanço que sorprendrà a tota la família en tots els sentits. Som-hi :)!!

dimecres, 11 de maig de 2016

"Flors i violes" a la cuina

Foto: Marc Estévez Casabosch
Després d'un hivern tan destarotat com el passat, la primavera se'ns ha presentat com mana, i pel maig fent honor a la tradició i a les velles previsions, cada dia un raig ;)

Tot plegat ha permès a la natura posar-se al dia, que no era poca cosa. Tota aquesta humitat ha regat generosament boscos i conreus oferint-nos els resultats en tota la seva esplendor; flors, herbes aromàtiques i remeieres, i fruits silvestres comestibles. Tot un ventall de varietats, que fins ben entrada la tardor, ens aproparan el paisatge a taula.

A banda el mes de maig és el mes de les flors per excel·lència; colors, aromes, textures... en definitiva tot un festival pels sentits i la salut, que de cap de les maneres podem passar per alt ni permetre'ns malbaratar aquests generosos recursos silvestres. Celebrem-ho!!

diumenge, 3 d’abril de 2016

Eixerit com un pèsol


Probablement va ser Hans Christian Andersen qui més va popularitzar els pèsols a nivell mundial, i no deixa de ser interessant i curiós l'ús del pèsol com a protagonista en els seus contes com "La princesa i el pèsol" o "Cinc pèsols d'una tavella", on el pèsols veien el món del color del seu embolcall; primer verd i després groc :). Segurament l'origen extremanent humil, i la imaginació d'Andersen hi tingueren molt a veure. 
Però a banda de contes i princeses, que en sabem del pèsol? Un aliment que als receptaris catalans hi és molt present, des de la cuina familiar fins a l'alta gastronomia, i que sens dubte, obre les portes de bat a bat a la primavera. Descobrim-lo!! 

dilluns, 30 de novembre de 2015

Qui no té un all, té una ceba

Ara que el fred ja ens ensenya les orelles, doncs la tardor ha passat gairebé de puntetes, em ve de gust treure del rebost l'aliment que més llàgrimes ha fet vessar a les cuines d' arreu al llarg de la historia: "la ceba". No en va, el poeta Miguel Hernández amb "Nanas de la Cebolla" i l'escriptora Laura Esquivel a "Como agua para Chocolate" la feien servir com recurs literari per la seva simbologia en l'expressió de tristesa i penúria. 

El cert és que de la ceba se'n podrien escriure moltes pàgines, ja que és indispensable tan a la gastronomia com a la farmaciola en diferents cultures món, alhora que, símbol indiscutible de les cuines senzilles i d' aprofitament, i ingredient imprescindible de les més elaborades i delicades menges.